Tot recordant el meu germà Enric Aguilar i Matas

El nostre germà Enric ha deixat un ric llegat en els àmbits humanístic i musical. Ja quan era adolescent improvisava al piano petites composicions sardanístiques, seguint en això la tradició familiar de la nostra àvia Rosario Lacort, mestra de professió que alhora conreava el saber pianístic.

L’Enric, després d’una breu incursió en la carrera de medicina, se sentí cridat a fer-se monjo de Montserrat, on cursà els estudis de filosofia i teologia. Era aleshores el Montserrat de l’Abat Escarré, que impulsà un pensament fortament progressista i catalanista en una bona part de la comunitat benedictina de l’època. Llibertat de pensament en l’àmbit religiós i catalanitat que foren també per a l’Enric dues de les motivacions més fondes en el transcurs de la seva vida i de la seva obra. En acabar els seus estudis montserratins, marxà a Alemanya i en tornar, decidí demanar un permís d’exclaustració que li permetés eixamplar la seva visió espiritual i religiosa, sense les traves institucionals característiques de l’època. Es dirigí a l’Índia on mantingué un estret contacte amb Raimon Panikkar i també amb Sri Punja, un dels deixebles del famós místic hindú Ramana Maharshi. Aprofità els seus anys d’estada a l’Índia i a Sri Lanka per a obtenir el B.A. Honours Degree per la Universitat Sri Jayawardenepura de Sri Lanka, graduació necessària per a investigar en les obres pròpies del budisme. Posteriorment completà els seus estudis a la Universitat anglesa de Lancaster, on obtingué el títol de Doctor en Estudis Religiosos.

En tornar finalment a Barcelona, obtingué la llicenciatura en Filosofia per la Universitat de Barcelona i la graduació en Filologia i Literatura Catalana, fet que li permeté exercir la docència a l’institut Menéndez y Pelayo. El seu coneixement de moltes llengües i les consideracions de tipus filològic i etimològic que en podia fer eren realment admirables. A partir d’aquest moment la seva vida transcorregué entre la publicació de diversos llibres i la composició sardanística. Alguns dels seus llibres més coneguts són:

  • The Sacrifice in the Rgveda. Publicat per la Rgvedic Society. Recull de la seva tesi Doctoral. Universitat de Lancaster. Anglaterra.
  • Vers una sexologia de la religió. Edicions 62, 1982.
  • Eros i els seus rostres enigmàtics. La llar del llibre, 1989.
  • Apunts de la Metafísica de l’Èxtasi. En cerca d’un paradigma religiós més ampli. La llar del llibre. 1990
  • Sexe i utopia. Una visió iconoclasta de la sexualitat. La Llar del Llibre, 1991.

 

Pel que fa al món sardanístic, assistí regularment a les ballades de sardanes organitzades per l’Associació sardanista Violetes del Bosc davant de la Catedral de Barcelona. Algunes de les seves sardanes foren estrenades allà, sovint interpretades per la Cobla Sant Jordi, que interpretà també el conjunt de les seves 24 sardanes contingudes en dos CD, (Cruïlles i Les Quatre Estacions) editats per Audiovisuals Sarrià. Aquestes composicions foren elaborades per l’Enric i orquestrades per Joan Jordi Beumala, músic, compositor, lutier i sobretot amic.

Pocs anys abans de morir, rebé un homenatge a Olesa de Montserrat per la seva obra sardanística i per la seva sardana “Olesa em sedueix”. Aquest homenatge l’emocionà molt profundament donat que se sentia vinculat a Olesa des de la infància, on passàvem els estius a la casa pairal del nostre avi Joan Matas i Carreres.

La seva visió de la sardana no era per a res convencional. Es podria resumir amb les seves pròpies paraules tot dient:

L’essència de la sardana no és profana sinó sagrada, com ocorre amb la mateixa essència de l’home. Volem dir amb això que la sardana és quelcom més que una dansa popular que ballen de gust centenars de persones (malauradament cada cop més grans i amb dificultats per trobar un relleu generacional). D’altra banda, la sardana és quelcom més que una expressió de sentit estètic, democràtic i poc sexista del poble que la balla. La sardana és, com deixa entreveure l’obra de Maria Gabriele Wosien, un conjunt de símbols sagrats en moviment.

«La figura d’un cercle buit per dintre, que assumeix la sardana, en tant que variant d’un antic ball rodó, simbolitza amb el seu moviment avant i enrere, que té en comú amb el Contrapàs, els alts i baixos del moviment còsmic a l’entorn del Punt No-Dimensional de la Divinitat o, si es vol, representa el moviment oscil·lant però progressiu del temps centrat en la intemporalitat…»

Cruïlles

d’Enric Aguilar
Interpreta: Cobla Sant Jordi
Disc editat per Audiovisuals Sarrià

Les Quatre Estacions

d’Enric Aguilar
Interpreta: Cobla Sant Jordi
Disc editat per Audiovisuals Sarrià

Partitures