Cantata de dol i de llum

Soprano, SATB, piano, clarinet, cello
Durada: 11’42’’
Lletra: Maria Victòria Oliva, Jordi Sala

Comentari del compositor

«Dedicada a la memòria de Maria Victòria Oliva de Cantavella. Psicoanalista i professora de la Facultat de psicologia de la Universitat de Barcelona. Estrenada el març de l’any 2013 en el Paranimf de la Universitat de Barcelona, tracta de recollir els sentiments i les emocions de molts dels que foren els seus deixebles.

S’inicia amb la lletra d’un curt poema de joventut de Maria Victòria Oliva de Cantavella, seguit per un poema més extens de Jordi Sala i Morell.»

Text

Oh, nit, dolça d’estels, rossa de lluna. Oh, tendra plenitud, vida rodona.
(M. V. Oliva, 1938)

I
Plenitud tendra d’inquieta mirada. Obre encisada camins cap a la fosca, senders que vol comprendre.

II
Una penombra on respirin gardènies, un solell plàcid on madurin llimones, i, amics, bones estones!

III
Plena de lluna, de nit, d’estels ben plena. La llum serena acuita, atrapa i dóna paraules d’una en una.

IV
Una penombra per la conversa encesa, que en retrobar-nos tot petit cor s’eixampla. Ho sap, l’aire, i ho escampa.

V
Els qui sembraven prenien paciència per la collita. Hora foscant gaudien del fruit. I els confortava.

VI
Mira astorada, també agraïda i plora. Vells camarades, com els uneix encara el ressò d’aquells dies.