Figures d’un silenci

Mezzosoprano, piano, clarinet, cello
Durada: 10’ 33’’
Lletra: Jordi Sala

Comentari del compositor

«En aquesta composició he posat música a records, impressions i sentiments centrats en la figura del Dr Pere Folch Mateu, un dels fundadors de la Societat Espanyola de Psicoanàlisi. Va ser estrenada en el context del seu homenatge pòstum, celebrat al casal del Metge el 15 de febrer del 2015. Dóna expressió musical a pensaments i emocions que el poeta ha condensat en diversos haikus del seu poemari L’instant obert.»

Text

A tanta absència
dóna forma el silenci
que a tu ens apropa!

L’àmfora buida
contingué tants desitjos:
els fèiem nostres.

Fremir de fulles
en l’aire nou: ens torna
velles converses.

No és tot nostàlgia
i abaltiment: recorda
quin goig ens dàvem.

El goig és ara
d’encarnar les paraules
que entrellaçàvem.

A festa grossa
venim: per la florida,
per la granada.

Com al punt àlgid
el cirerer quan vessa
de fruita i saba.

I com l’espígol,
que acull brunzir d’abelles,
perfum de l’aire.

Esclata l’ona.
De la roca s’aparta
el cant de l’aigua.

S’obre un nou dia
i ens encén les pupil·les.
Tu, un món animes.

Sota un sol àrid
l’esforç amb què aixecàvem
noves mirades.

Tan improbable
la veu i la presència
que se’ns imposa.

I el gebre, a l’alba,
tan palpable presència
feta a les fosques.

No demanar-te
res més. Si preguntàvem
tu callaries.

El mar no cessa
de sobreeixir. No moren
els rius. No es perden.