Stabat Mater

Soprano, contralt, traverso, violí, viola de gamba, clavecí
Durada: 6’28’’

Comentari del compositor

«Espero que l’oient pugi gaudir de la bellesa i profunditat del drama de la Mare de Crist, que, per a mi esdevé una figura del que en realitat, tantes i tantes dones han hagut de patir en el transcurs de la història humana, quan han viscut la mort traumàtica d’un fill, segrestat per una malaltia cruel, o bé assassinat o mort a la guerra.»

Comentari de Carles Guinovart i Rubiella

Bach en el rerefons és sempre garantia d’èxit. Dins l’esperit de les Cantates, en el marc d’un recital dedicat al Gran Cantor de Leipzig, l’adaptació que fa Jaume Aguilar del seu “Stabat Mater” sobre la base i conducció instrumental del preciós 2on. Moviment del “Concert Italià” (1734) és d’allò més reeixit. Superposar a la generosa vegetació ornamental de la melodia bachiana, emesa aquí pel timbre diferenciat de la Flauta, dues veus afegides (soprano i contralt), amb gran naturalitat, resulta ser una gran proesa de musicalitat, produïda per un savi i equilibrat contrapunt. Com en els magnífics duos vocals als quals ens té acostumats el seu autor, també aquí contribueix el text al clima religiós i dramàtic del moment: excel·lent lliçó per tant de contrapunt a tres veus concertades a una base ja coneguda, feta amb coneixement i sensibilitat. Res no sembla forçat a l’audició, com resulta ben palès precisament en la desimboltura de la música, en la seva fluïdesa, que es correspon perfectament – com hem dit – amb el discurs genuïnament bachià. Aquesta ampliació vocal i religiosa, aquesta noble transcripció, mostra, una vegada més, la gran versatilitat de la música de Bach i el resultat tan agraït que sol donar el apropar-se al seu escalf; música d’una extraordinària perfecció en cada medi específic, sigui en el clavecí tot sol, sigui amb veus, flauta i cordes, aplicada així sense estridències, empatia i plena integració.

En Jaume Aguilar ha sabut, tot impregnant-se del sentit espiritual de l’obra bachiana, deixar-se portar pel rierol de tres cintes que flueixen sobre un disseny persistent en el baix i que aporta gran serenor a l’expressió colpidora del text en la contemplació interior d’aquesta “Mater Dolorosa”.

Text

Stabat Mater dolorosa
iuxta crucem lacrimosa,
dum pendebat filius.
Cuius animam gementem
contristatam et dolentem
pertransivit gladius.

O quam tristis et afflicta
fuit illa benedicta
mater unigeniti
quae moerebat et dolebat.
Et tremebat, cum videbat
nati poenas incliti.

Quis est homo qui non fleret,
matrem Christi si videret
in tanto supplicio?
Quis non posset contristari,
piam matrem contemplari
dolentem cum filio?

Pro peccatis suae gentis
Jesum vidit in tormentis
et flagellis subditum.
Vidit suum dulcem natum
morientem desolatum
dum emisit spiritum.

Eja mater fons amoris,
me sentire vim doloris
fac ut tecum lugeam.
Fac ut ardeat cor meum
in amando Christum Deum,
ut sibi complaceam.