1. Figures d’un silenci
2. Amoroses reflexions
3. Com el temps d’un albat
4. El Cadí a l’hivern
5. Insistències
6. Testament d’Amèlia
7. Stabat Mater
8. Magnificat
9. Cantata de dol i de llum
1. Caminant per un somni
2. Besada d’ona
3. La neu és pura
4. Les petites s’han posat a jugar
5. Litaney
6. La nit de Nadal
7. Cicle cançons d’amor
8. Per un pessic de sorra
9. A l’amic
10. Endavant
Doble CD
1. Cantata Simfònica
2. Poema Simfònic
Jaume Aguilar, a més a més d’exercir la psiquiatria i la psicoanàlisi –que tal i com me’n parla no dubto que ho fa amb una gran passió i sensibilitat–, és un home que consumeix, fa i encomana música i cultura. Us l’heu d’imaginar llegint llibres i escoltant música de la seva nodrida biblioteca, tocant Bach al seu piano de cua i assistint a concerts i cantant en corals amb la seva esposa Mercè. I enmig d’una vida professional, cultural i familiar tan plena us l’heu d’imaginar també gairebé cada dia passant llargues estones en la intimitat, desenvolupant amb fruïció línies melòdiques, harmonies i contrapunts.
En Jaume se sent proper i arrelat a la música popular, té influències del jazz i alhora gaudeix de les obres mestres dels grans compositors. En el disc que teniu a les mans hi podeu trobar des d’una harmonització d’El testament d’Amèlia fins a un Stabat Mater, una peça d’orfebreria construïda sobre el segon moviment del Concert Italià de Bach.
L’impuls creatiu, però, li ve molt sovint a partir de poemes que atresoren sentiments que sent la necessitat d’expressar musicalment. Són aquests els casos que predominen al disc i en destacaria especialment Duc una vida, Cantata de dol i de llum i Figures d’un silenci, tres de les seves composicions més recents i totes tres amb lletra d’en Jordi Sala, amb qui en Jaume forma un tàndem poètic musical especialment fructífer.